Viejo Velasco: La huella de la injusticia agraria

A partir de l’anàlisi detallada de documents i testimonis, el documental ens porta a veure que l’atac al Viejo Velasco va ser promogut i alimentat des de les institucions. El conflicte que actualment perdura a la zona té les seves arrels als anys setanta amb el decret de la comunitat lacandona. En imposar-se el decret en diversos nuclis agraris i que aquests fossin forçats a deixar les seves terres, va augmentar encara més la fricció entre les dues parts. En aquest primer desallotjament, els pobles van exigir un conveni a la comunitat Lacandona i al govern per no ser desallotjats, i aquest fou firmat amb engany ja que la regularització de les seves terres no va arribar mai.

Amb la retenció d’una delegació de govern i comuners de la Nueva Palestina per part dels pobles agredits, les autoritats es van veure forçades a establir una taula d’atenció al conflicte agrari. Alguns mesos més tard, quatre dels 28 pobles afectats (San Jacintó Lancajá, Ojo de agua tzotsil, Flor de Cacao i Viejo Velazco) van ser misteriosament retirats de la taula en qüestió. Poc temps després, Viejo Velasco fou atacat covardament per paramilitars de Nova Palestina, una subcomunitat Lacandona.