No se nace en vano

Esteban Ortíz és un indígena féenemina’al que va marxar del territori dels seus pares a estudiar el batxillerat a Bogotà. Encara que esporàdicament tornava, no mostrava gens d’interès en els oficis del seu pare. Va fer el camí de l’home blanc, el va patir, el va gaudir, fins que als 30 anys, “ja vell!” diu ell, la ciutat el va aclaparar i va decidir tornar i acabar de fer arrels amb el seu pare. Esteban és feliç perquè viu el llegat de la paraula de vida de l’avi del tabac, perquè com diu ell: “La paraula no mor, la paraula no es mulla, no cau. Nosaltres com a humans sí. Arriba un moment en què deixarem d’existir, però la paraula allí queda.”