«¿Acaso comemos plata?»
«¿Acaso comemos plata?» va ser presentada al 2006, però el seu estil i el seu missatge continuen essent vigents. Amb pocs mitjans i una factura totalment amateur, barreja documental, narració, reivindicació o fins i tot videoclip i cinema d’autor, tot amb una mirada singular feta en col·lectiu. A grans trets, es tracta d’una denúncia i d’una celebració al mateix temps: denúncia d’una concessió petroliera feta sense consentiment; i celebració d’un estil de vida alegre i curós del seu entorn.
Tot i l’aire amateur i el caire local del que s’hi exposa, aquest film ha estat presentat en nombrosos festivals de cinema nacionals i internacionals (entre altres l’IndiFest de 2017 o la XII Muestra de Documental del Perú de 2015), compta amb prop de 10.000 visualitzacions a Youtube, formà part de la selecció oficial del “Premio Internacional Anaconda” l’any 2009, i a casa nostra ha estat present en cinefòrums, jornades d’estudi o fins i tot assignatures universitàries. La barreja de denuncia, reivindicació, costumisme i celebració, el que vindria a ser una «cosmopolítica», en fa una obra única en el seu gènere.
En aquest comentari voldríem presentar els protagonistes i fer un seguiment de la seva lluita. Qui son els Quechua-lama, què va passar i què ha passat a la regió des que es va fer la pel·lícula?
Els Quechua-lama, Quecha-lamistas, tal-i-com s’auto-designen al film (sovint escrit kechwa als seus òrgans d’expressió), també coneguts per l’autònim Llacuash, son un conglomerat de grups de l’occident de l’Alta Amazònia (Departament de San Martin al Perú). Juntament amb altres Quítxua amazònics adaptaren la llengua a través de l’acció missionera, però culturalment son més propers als grups de la selva que no pas dels seus veïns quitxuàfons de les terres altes. A l’actualitat conformen un dels grups més nombrosos de la regió, amb més de 15.000 persones. La força demogràfica, la capacitat d’organització i la creativitat han sigut cabdals a l’hora de fer valdre els seus drets i d’enfrontar-se al litigi amb les petrolieres i l’Estat peruà.
“No hay plata que pueda pagar nuestra vida. ¿Acaso comemos plata?”
És justament de l’esforç col·lectiu que sorgeix aquest projecte, produït i dirigit a través d’un projecte social anomenat Waman Wasi. El film ens explica com els Quechua-lama de San Martín es van adonar, sense poder fer-hi res, que les seves terres havien estat venudes a tres companyies petrolieres: Occidental Petroleum Corporation (OXY), Petrobras (BR) i Repsol. L’agost de 2004, el govern peruà firmà un contracte amb les tres companyies per l’exploració i l’extracció d’hidrocarburs al Lote 103, que no deixava de ser una evolució del Lote 87, un projecte previ que no havia prosperat. Tal demarcació engloba tres províncies: la de Lamas, la de San Martín (Tarapoto) i la de Picota. Es remarca que el Lote 103 no solament afecta els Quechua-lama, sinó també a altres pobles originaris, com els Aguaruna i Chayahuita. D’entrada, el narrador que ens acompanya durant tot el film amb una castellà col·loquial, ple de quitxuanismes, d’expressions populars i d’un enorme talent oratori, ens adverteix de la manca de sensibilitat cap a les poblacions locals i les seves terres originàries. El terme lote connota una visió extractivista i mercantil de la terra, un mot aliè als pobles i a la seva història, emprat amb la única finalitat de delimitar i anomenar un terreny a explotar. El Lote 103 és molt més que petroli; és, com expressa el narrador, la terra on han viscut sempre, on hi ha “nuestros abuelos, nuestros tíos, nuestros primos, nuestras cuñadas, nuestros suegros y suegras, nuestros futuros yernos, nuestros curanderos…”; i una família extensa, la dels cultius, la de les plantes salvatges, animals i esperits, tots tractats amb familiaritat i respecte.
La reivindicació que conforma el documental no es basa tant en la crítica a les conseqüències d’una possible extracció de petroli, sinó en explicitar la necessitat i la importància que les decisions sobre el territori siguin preses pels qui hi viuen, pels Quechua-lama. En definitiva, es reclama el protagonisme que els pertany com a pobles originaris, el poder decidir sobre el que els envolta i, sobretot, el dret a la informació. Una de les queixes que podem sentir al llarg del documental fa referència a l’incompliment del Consentiment Previ Informat. L’Estat peruà, de la mà de les empreses extractives, ha obviat tal dret internacional donant a conèixer la venda de les terres un cop passat el termini per evitar-ho.
Podríem pensar que la conseqüència més directa d’aquest xoc seria l’amargor i un pessimisme generalitzat, tant en les veus dels qui parlen com en el propi to del documental. Però no és així: la música festiva i les imatges de la quotidianitat de San Martín no reculen davant de l’incompliment del Conveni 169, del Conveni de Diversitat Biològica (CDB) o de l’esmentat Consentiment Previ Informat. El documental ens mostra com els Quechua-lama se situen al bàndol oposat dels qui exploten i contaminen les terres i rius, dels qui enganyen i pressionen les comunitats per treure’n beneficis, dels qui creuen que ho poden solucionar tot amb diners. És paradigmàtica la frase del narrador que acaba donant nom al títol del film: “No hay plata que pueda pagar nuestra vida. ¿Acaso comemos plata?”.
Què ha passat des dels esdeveniments narrats al documental?
Des que es va estrenar el documental (2006) fins al 2019, els intents constants d’explorar i explotar els territoris ancestrals s’han vist frenats pels procediments legals impulsats pels pobles originaris. En aquest sentit, l’any 2019 fou cabdal: els esforços d’organitzacions indígenes com el Consejo Étnico de los Pueblos Kichwa de la Amazonía (CEPKA) o la seva organització regional, la Coordinadora de Desarrollo y Defensa de los Pueblos Indígenas de San Martín (CODEPISAM), van aconseguir que s’admetés la demanda contra el Ministerio de Energía y Minas, Perupetro S.A., Repsol Exploración Perú i la seva sucursal peruana, al·legant l’omissió de la consulta.
L’any 2019 els esforços d’organitzacions indígenes van aconseguir que s’admetés la demanda contra les petrolieres.
Admetre la demanda significa que fins que no tingui lloc una consulta popular en que els pertinents pobles puguin decidir, l’activitat d’exploració i explotació queda totalment paralitzada. Tot i que s’espera que durant aquest període les petrolieres lluitin per seguir amb l’activitat, una de les advocades de l’Área de Litigio Constitucional y Pueblos Indígenas del Instituto de Defensa Legal (IDL), Olga Cristina Gavancho, creu que la decisió del jutjat de Lamas es confirmarà en instàncies superiors. L’advocada, a més, comenta que la decisió judicial no solament ordena a seguir i respectar el dret a la consulta i els procediments que estableix la llei, sinó que també fa menció a la necessitat de protegir el medi ambient i el territori. Casos molt similars d’omissió de consulta que han acabat amb la victòria dels pobles indígenes (per exemple, el cas del Lote 116davant la Corte Superior de Justicia de Lima) i per les victòries ecologistes d’altres grups propers com els Quítxua del Sarayaku donen motius per a l’esperança.
Els Quechua-lama de San Martín però, no abaixen els braços; són conscients que les amenaces extractivistes sempre planaran sobre el seu territori i el seus recursos. Sabem per comunicacions amb alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes i per les notícies dels seus canals de comunicació que segueixen organitzats i actius. També podem seguir la seva activitat a través del portal de Waman Wasi. Per fer-ne cinc cèntims, Waman Wasi és una ONG que opera principalment en tres províncies de la regió de San Martín (tot i que any rere any es va ampliant en territoris d’altres províncies i d’altres regions amazòniques) i que duu a terme activitats vinculades a l’afirmació cultural, amb èmfasi en l’agrobiodiversitat, la salut i l’educació intercultural, complementant-se amb activitats d’investigació en temes ambientals, forestals i ecosistèmics. Juntament amb l’educació i els programes de formació, l’entitat treballa en la creació continuada de contingut audiovisual. Es tracta de vídeos de diferents durades -des de clips breus fins a llargmetratges- que s’emmarquen en una visió vinculada a l’afirmació cultural i als programes educatius i que es caracteritzen per un to didàctic. Ara bé, també hi són presents films com “¿Acaso comemos plata?” i d’altres de més recents, que mostren un estil propi barrejant narració oral, música, denuncia i costumisme, i que van destinats a la difusió i el reconeixement més que no pas a l’autoconsum.
Per tot plegat i mirant-ho en perspectiva, podem dir -parafrasejant el poeta Estellés- que catorze anys després del documental, els Quechua-lama segueixen sent un poble unit, alegre i combatiu.
_________________
Fonts consultades:
ASCHMANN, Richard.P., [sin fecha]. Mapa de las lenguas quechua. Quechuas.net [en línea]. [Consulta: 4 diciembre 2022]. Disponible en: https://www.quechuas.net/Q/.
FOREST PEOPLE PROGRAMME, 25 de març de 2022. Organizaciones indígenas de San Martín exigen consulta de lote petrolero al Estado peruano y Repsol. [en línia]. [Consulta: 30 de novembre de 2022]. Disponible a:
https://www.forestpeoples.org/es/2022/Peru/Consulta-lote-petroero-estado-repsol
IDEELE RADIO, 13 d’octubre de 2022. Cristina Gavancho sobre caso Lote 103: Espero que la sentencia sobre consulta previa se confirme en instancias superiores. [en línia]. [Consulta: 7 de desembre de 2022]. Disponible a: https://www.ideeleradio.pe/lo-mas-visto/cristina-gavancho-sobre-caso-lote-103-espero-que-la-sentencia-sobre-consulta-previa-se-confirme-en-instancias-superiores/
MINISTERIO DE CULTURA DEL PERÚ, [sense data]. Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios – Quechuas. [en línia]. [Consulta: 22 novembre 2022]. Disponible en: https://bdpi.cultura.gob.pe/pueblos/quechuas.
MONTOYA, M., 2016. La verdadera historia de los Quechua Lamistas reconstruída por el ADN. Promoviendo la ciencia y la tecnología desde 1984 [en línia]. [Consulta: 22 novembre 2022]. Disponible en: https://modestomontoya.me/2016/05/04/la-verdadera-historia-de-los- quechua-lamistas-reconstruida-por-el-adn/.
PROMOTORA ESPAÑOLA DE LINGÜÍSTICA, 2013. Familia Quechua. PROEL [en línea]. [Consulta: 4 diciembre 2022]. Disponible en: http://www.proel.org/index.php?pagina=mundo/amerindia/andinoec/quechua.
SANDOVAL, J.R., LACERDA, D.R., ACOSTA, O., JOTA, M.S., ROBLES-RUIZ, P., SALAZAR-GRANARA, A., VIEIRA, P.P.R., PAZ-Y-MIÑO, C., FUJITA, R., SANTOS, F.R. y CONSORTIUM, T.G.P., 2016. The Genetic History of Peruvian Quechua-Lamistas and Chankas: Uniparental DNA Patterns among Autochthonous Amazonian and Andean Populations. Annals of Human Genetics, vol. 80, no. 2, pp. 88-101. ISSN 1469-1809. DOI 10.1111/ahg.12145.
SIL INTERNATIONAL, [sin fecha]. Quechua, San Martín. Ethnologue [en línea]. [Consulta: 3 diciembre 2022]. Disponible en: https://www.ethnologue.com/language/qvs.
WAMAN WASI – COMUNIDADES KECHWA DE SAN MARTIN, [sense data]. Waman Wasi – Centro de Educación Comunitaria. [en línea]. [Consulta: 22 novembre 2022]. Disponible a: https://wamanwasi.com/wp/.
WIKIPEDIA.ES, 2021. Llacuash. En: Page Version ID: 140281592, Wikipedia, la enciclopedia libre [en línea]. [Consulta: 3 diciembre 2022]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Llacuash&oldid=140281592.
WIKIPEDIA.ES, 2020. Quechua lamista. En: Page Version ID: 128388496, Wikipedia, la enciclopedia libre [en línea]. [Consulta: 22 noviembre 2022]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Quechua_lamista&oldid=128388496.
WILBERT, J., 1992. Encyclopedia of World Cultures. VolVII- South America. S.l.: Human Relation Area Files Inc.; G.K. Hall & Co; MacMillan Inc,. ISBN 978-0-8161-1808-3.